Albert Bartés Bóta (Sitges. 1868 – 1950)
“Nascut a Sitges el 1868, era fill de Joan Bartés i Jover, natural de Palamós, i de la sitgetana Maria Mercè Bóta i Sariol, i germà dels fabricants de calçat Ramon i Rossend Bartés i Bóta. Interessat pel teatre, de jove va pertànyer a l’Artística, companyia d’afeccionats formada per socis del Casino Prado i dirigida per Josep Díaz i Blanch; durant les dècades de 1880 i 1890 intervingué en moltes obres, com ara les bodes d’en Cirilo, La Malvasia de Sitges, el Joc dels Disbarats i la Passió, en la qual arribà a interpretar fins a set papers diferents.
Després de residir un temps a Barcelona, on asistí a les classes de Llotja, tornà a Sitges on es dedicà a la pintura decorativa. El gener del 1906 marxà a Cuba i s’instal·là a Guantánamo. Al llarg dels setze anys que hi va viure, aconseguí un sòlid prestigi com a artista i deixà constància de la seva obra en diversos edificis d’aquella ciutat. Ja el 1906, només arribar, el compatrici Antoni Marsal li encarregà la decoració del seu hotel Venus, que feia poc havia estat reconstruït a causa d’un incendi. Mesos més tard embellí a mode modernista les dependències del nou Centro de la Colònia Española. Posteriorment decorà la parròquia de Guantánamo (c.1910). I el Teatre Apolo on realitzà les tasques de pintor interiorista i (1914). Així mateix, durant la seva estada a Cuba va pertànyer a diverses entitats de tipus polític i cultural, ocupant els càrrecs de vocal de la delegació de Guantánamo de l’Acoblament Sitgetà (1915) i de conseller adjunt de la directiva del Blok Nacionalista Catalònia (1921).
L’agost de 1922 tornà a Sitges i continuà desenvolupant aquí la seva feina. El 1924 pintà un teló per a la pantalla de cinema del Prado i el 1930 daurà el marc de la boca de l’escenari. També fou el responsable de la decoració de les escales de l’altar major de la Parròquia, feta sota la direcció de Josep Vidal i Vidal (1930), de la restauració pictòrica del Café Subur (1932) i de la retolació en català, dels carrers de la vila (1933). (actualment no queda cap vestigi d’aquestes actuacions). Participà, d’altra banda, a la Exposició Històrica d’Art Sitgetà (1925), a les exposicions d’Art del Penedès, celebrades a Vilafranca (1926), a El Vendrell (1927) i a Vilanova i la Geltrú (1929),i a les mostres artístiques que en els anys trenta organitzà la Secció local de la Federació de Joves Cristians. Va morir a Sitges el mes de setembre de 1950 als vuitanta-dos anys d’edat.”
Obre: Diccionari Biogràfic de Sitgetans
Autor: Roland Sierra i Farreras
Edició: Ajuntament de Sitges
Producció ; Departament municipal de premsa