Rutes dels Bartés Abella
El Sitges Industrial
- Inici
- Descobreix Sitges
- Rutes dels Bartés Abella
- El Sitges Industrial
Descobreix el passat Industrial de Sitges, del XVIII fins els nostres dies, quins van ser els principals prohoms i emprenedors de la població i la vinculació de la família Bartés Abella en la industrialització de Sitges.
Mapa de la ruta
Carrers i Galeries
Carrer Espalter
1910. Ambrós Abella i Familia
L’Ambrós Abella i la seva esposa Leonor Bel de Querol, van arribar a Sitges, allà cap el 1910.
1.a.1 La família Abella
Font font documental própia
1912. Central elèctrica de transformació
L’Ambrós va venir amb l’encàrreg d’implementar la xarxa elèctrica i l’enllumenat a Sitges.
1.a.2 Interior de la central de transformació carrer Espalter
Font font documental própia
1913. Enllumenat Públic
Al 1913 s’inaugura la xarxa elèctrica i l’enllumenat públic del carrer Major, el més comercial d’aquells anys.
1.a.3 Carrrer Major
Font História de Sitges, El Siglo XX / visitsitges.com
1918. Inauguració cases barates
Al principi la família Abella Bel es va instal•lar al carrer sant Pere, fins finalitzar les anomenades Cases Barates del Carrer Espalter.
1.a.4 Casa Pairal de la familia Abella Bel (cases Barates)
Font font documental própia
Domicili familiar i oficina de las fuerzas eléctricas
La proximitat a la central li permetia a l’Albert donar ràpida resposta a les freqüents apagades i els requeriments de la indústria.
1.a.5 Les cases barates del Carrer Espalter
Font lovesitges.blogspot.com
1920. Carrer espalter zona de vinyes i industria
El carrer Espalter, les actuals plaça del Pou Vedre (pl.Espanya) i el Torrent de la Bassa Rodona (carrer Espanya), eren el cinturó industrial de la nostra població.
1.a.6 Les cases barates del Carrer Espalter.
Font lovesitges.blogspot.com
1924. Fàbrica de gel inaugurada
La primera Indústria que trobem al carrer Espalter era la fàbrica de Gel, de Rafel Termes, gestionada per Ramon “el del Gel”.
1.a.7 Carrer Espalter, furgoneta repartiment de la fabrica de gel.
Font L’abans / Ed. efados
Carrer Espalter amb cases a banda i banda
Era tan habitual anar a diari al forn per la barra de pa, com al carrer Espalter per la barra de gel.
1.a.8 Les cases barates del Carrer Espalter.
Font El Sitges que estimo/ Publicat per Josep Maria Alegre
Parc de can botà
Indústria del calçat a sitges
La indústria del calçat a Sitges fou molt important durant més d’un segle, industrialitzant la nostra vila i donant feina a més del 70 % de la població.
1.b.1 Produint sabates
Font L’abans / Ed. efados
1910. Rafel Termes inici activitat
Fàbrica de sabates de Rafel Termes, comença la producció al carrer Parellades i al 1917-18 es trasllada al final del carrer Espalter.
1.b.2 Fàbrica calçados Termes
Font visitsitges.com
1910. Germans Bartés i Cia comença
A la Plaça Bassa Rodona es trobava la fàbrica de sabates de Can Bota, fundada pels germans Ramon i Rosend Bartés i Cia, començaren amb un petit taller al carrer sant Josep.
1.b.3 Fàbrica dels germans Bartés i Cia
Font breve historia Sitges, visitsitges.com
1847. Joan Tarrida inici activitat
Joan Tarrida, autèntic pioner de la indústria del calçat a Sitges, inicia l’activitat al carrer Major.
1.b.4 Obrers de la fàbrica Tarrida
Font L’abans / Ed. Efados
1876. Joan Tarrida inaugura les noves instalacions
La fàbrica Tarrida i Farratges es trallada a l’antiga fàbrica de Filatures Batlló, el carrer Bassa Rodona, arriba a tenir 400 treballadors.
1.b.5 Rehabilitació fàbrica Tarrida
Font Breve historia Sitges, visitsitges.com
De finals del 1800 a la meitat del 1900
6. Les fàbriques de sabates van ser una indústria en constant creixement, amb contractes Internacionals com els dels Germans Bartés com a subministradors del l’exercit francès.
1.b.6 Fàbrica dels germans Bartés i Cia
Font Breve historia de Sitges, visitsitges.com
1926. Tanca la fàbrica dels germans Bartés i Cia
La manca de matèries primeres i la implantació d’una política d’aranzels, feren tancar la fàbrica dels Germans Bartés i Cia (Can Bota). Can Benazet va tancar el 1959 i Can Termes el 1960.
1.b.7 Fàbrica de Can Bota.
font L’abans / Ed. efados
1879. Fàbrica de gas fundada per Rafael Costa i Cia
Una altra indústria del carrer de la Bassa Rodona va ser la fàbrica de Gas, subministrador d’energia i enllumenat a Gas inaugurat el febrer 1881.
1.b.8 Fàbrica de Gas.
Font L’abans / Ed. efados
Passeig de Sitges
El segle XVIII
Sitges era el port de sortida de tota la vegueria del Penedès i els seus vins molt apreciats arreu.
1.c.1 La platja de Sitges
Font Fotos antigues de Sitges / Josep Maria Alegre
El Segle XIV
La pesca i l’exportació de Vins era una de les principals activitats de la nostra població, amb tota una infraestructura el seu voltant, com la fabricació de botes o el transport marítim etc.
1.b.2 Andrés Faber / arribada de les barques a la platja
Font sitgesplatjador.blogspot.com.es
La platja de Sitges indret de Comerç
La platja de Sitges era un lloc de treball i negocis, les barques de pesca i la llotja, els vaixells que portaven mercaderies com la fusta de Chivitavequia o el Corbo, el comerç de terrisses.
1.b.3 Andrés Faber / Playa y pabellon de mar
Font sitgesplatjador.blogspot.com.es
Barri dels Boters
4. Un barri sencer dedicat a la producció de botes, a primera línia de mar, per embarcar els vins als vaixells, etc.
1.b.4 Boters a la platja de Sitges
Font Reproducció de pintura de Joan Roig pintor Sitgetà
Des de 1778
La tradició de sitgetans que emigraven cap a Cuba en busca de noves oportunitats, ja venia del regnat de Carles lll i la promulga el decret de lliure comerç.
1.b.5 Àngel Toldrà viazo A.T.V. / embarcadero de la Punta
Font Institut d’estudis catalans
1830. Marxa un jove de 15 anys a Cuba
Facundo Bacardí, primer com a comerciant de vins i més tard com a elaborador de Rom.
1.c.6 Fullsize-Lanscape/Santiago de cuba 1890
Font bacardi.com
1881. La inauguració del ferrocarril
Tot aquet batibull de vida a la platja de Sitges tingué els seus dies comptats quan, primer el ferrocarril , fou el mitjà de transport triat per portar les mercaderies fins el Port de Barcelona.
1.c.7 Estació de Sitges
font El Sitges D’abans / Ingnasi Rubi
1898. Es proclama la independència de Cuba
La pèrdua de les colònies i el comerç amb ultramar, tallaren en sec l'efervescència del comerç marítim de la nostra vila.
1.c.8 Salvamento del Hundimiento del acorazado Maine
Font eldesastredel98.com
Passeig de Sitges 2
A principis del segle XIX
La prescripció dels Banys de Mar i els balnearis impulsen el moviment de la burgesia cap a la costa i les poblacions properes a Barcelona en gaudiren.
1.d.1 La Playa
Font L.R Oisin Sitges
Inauguració de la linea Valls-Vilanova-Barcelona 29-12-1881
La comunicació en ferrocarril entre Sitges i Barcelona, facilita el inici del turisme a la nostra població.
1.d.2 Estació de Sitges
FontEl Sitges D’abans / Ingnasi Rubi
L’any 1840 un pregó de l’ajuntament
Es convoca a tots els vilatans sense excepció per la construcció del primer tram del passeig, fins el torrent de la Bassa Rodona.
1.d.3 Vista de Sitges 1880
Font escriure9.rssing.com
L’any 1887 Pere Domènech
Fa donació al poble d'una aportació, per construir el pont sobre la Bassa Rodona i permet continuar amb la construcció del passeig fins l’actual avinguda Sofia
1.d.4 El pont d’en Domènech sobre 1880
Fontretallsdesitges.blogspot.com.es
El 1898 un ban municipal
Es regulava l’accés a la platja, separada per sexes, prohibia el bany despullat i obligava a canviar-se en una caseta de bany.
1.d.5 Baños de mar Sitges 1910 / IEFC
Font L. Roisin
L’any 1898 al Passeig de la Ribera
Per iniciativa de Santiago Rusiñol i obra de l’escultor Josep Reynes, s’inaugurà el monument del Greco.
1.d.6 Andrés Faber / Sitges Monumento del Greco
Font retallsdesitges.blogspot.com.es
Del 1892 al 1899 festes modernistes
Coincidint amb las festes modernistes i l’arribada dels dos quadres de el Greco, adquisició de Rusiñol.
1.d.7 Cau Ferrrat
Font Nuevo Templo del arte /.abc.es
Pavelló de Mar
1903. Es construí el Pavelló de Mar
Per iniciativa d’Antoni Cartró, inicialment amb funcions de balneari.
1.d.1 Narcis Ricart i Baguer / Pavellló de Mar
Font Arxiu SPAL Diputació de Barcelona
Després del 1920
Es reconvertí en seu social anomenat “el Casino dels Senyors” punt de trobada de la gent benestant de Sitges i en futura escola de navegants.
1.d.2 Terraza pavelló de mar Sitges
Font IEFC.
1934. El Casino dels Senyors.
Tingué un tràgic final en cremar-se.
1.e.3 Pavelló de mar cremat
Font Fotos de Sitges antigues facebook
Ciutat Jardí
Allà cap el 1918
Un Industrial sabadellenc, Francesc Armengol, un visionari de la seva època constituí la societat “Parques i Edificaciones S.A.” amb la intenció de construir la primera ciutat jardí d’Espanya a Sitges.
1.f.1 Construcció Passeig Marítim
Font Quadern de Terramar/ Blog de Vinyet Panyella
Zona dels xalets
El projecte inicial constava de la construcció del Passeig Marítim a partir de l’avinguda Sofia, urbanitzà tota la zona amb l’edificació de torres senyorials.
1.f.2 L.Roisin / Paseo Berdaguer Sitges
Font elsitgesdabans.blogspot.com
Zona dels Hotels
La construcció de diversos hotels de primera categoria, un casino dins del mar, un auditori, un camp de Golf, uns jardins, un estadi esportiu, un autòdrom i un aeròdrom.
1.e.3 L.Roisin / Hotel Terramar
Font visitsitges.com
Zona Jardins i autódrom
Del projecte inicial es pogué realitzar la construcció del Passeig, el Hotel Terramar Palace, els Jardins i una vintena de Xalets i l’autòdrom.
1.f.4 Adolfo Zerkowitz / Hotel Terramar Palace
Font elsitgesdabans.blogspot.com
L'autódrom
1908. Primera cursa al circuit del Penedès-Garraf
Sitges ja havia estat l’organitzador de la Primera Copa Catalunya que es celebrà entre les poblacions de Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova.
1.g.1 Sortida propera al Vinyet
Font Josep Maria Alegre / lovesitges.blogspot.com
1922. S'inicia el projecte de l'autòdrom
Amb el projecte de Francesc Armengol es reprengué l’esperit d’aquelles dues primeres edicions de la Copa Catalunya celebrades a Sitges, i inicià el projecte de l’autòdrom Nacional S.A.
1.g.2 Construció de l'Autòdrom
Font motormadeinspain.blogspot.com.
1923. S’inagura l' autòdrom
Que es construí en un temps record de “un any” i l'inaugurà l’infant Alfons de Borbó.
1.g.3 Gabriel Cases / inauguració de l'autòdrom de Terramar
Font faz.net
Problemes de finançament des de la inauguració
S’hi disputaren diverses curses Internacionals, tot i que el projecte embarranca per temes econòmics.
1.f.4 Autòdrom de Terramar
Font IEFC
2016. L'autòdrom té el traçat i asfalt originals del 1923
L’autòdrom encara continua existint pràcticament intacte avui en dia, essent l’únic d'Europa que es conserva en el seu estat original fins i tot el seu asfalt.
1.g.5 Autòdrom de Terramar
Font IEFC
els Hotels
A meitat del 1900
Als anys 40 Sitges contava amb 5 Hotels: Subur, Terramar, Sitges, Miramar i Cau Ferrat, ademés d’una desena de pensions.
1.h.1 Adolfo Zerkowitz / hotel Subur
Font todocoleccion.net
1955. Inici de la construccció de l'Hotel familiar
La família Bartés Abella vol sumar-se a l’empenta turística que rep la nostra vila i decideix edificar en el Jardí de la casa pairal del Carrer Espalter.
1.h.2 F.D.Bartés / Hotel Montserrat
Font font documental pròpia
1956. Inauguració de l'hotel
3. Un Hotel que s’anomenarà Montserrat.
1.h.3 F.D. Bartes / Hotel Montserrat
Font font documental pròpia
Següent ruta
El Sitges Medieval
Descobreix els orígens de Sitges, la seva vida feudal i la seva estructura, els primers senyors de Sitges,
el seu passat medieval i la incidència dels Abella en l'alta edat mitjana.