Rutes dels Bartés Abella
El Sitges dels Indians
- Inici
- Descobreix Sitges
- Rutes dels Bartés Abella
- El Sitges Dels Indians
Descobreix la tradició sitgetana de comerç marítim amb ultramar, que va propulsar el creixement de l’eixample sitgetà i l’aventura cubana de la família Bartés.
Mapa de la ruta
Carrers i Galeries
Carrer Major
Casa Bacardi a l'antic Mercat
1. Un dels millors representants dels Vilatants dels anomenats americanos, que van marxar a Cuba a fer fortuna, es Facundo Bacardí, qui fundà el 1862 a Santiago de Cuba la companyia que porta el seu Nom, del que podem veure en l’antic Mercat la seva Història, en l'anomenada casa Bacardí.
4.a.1 F.D. Bartés / carrer Major
Font F.D. Bartés
Carrer Major Nº 2
En aquest carrer Major hi ha algunes de les cases més emblemàtiques, la casa de Maria Batlle de Robert, del 1901, de l’arquitecte Josep Salvany i Joncosa.
4.a.2 F.D. Bartés / carrer Major
Font F.D. Bartés
Carrer Major Nº 21
Casa Gorges, del 1906, obra de Gaietà Miret i Reventós, N.24 Casa de Bartomeu Misas i Rosés, del 1901 obra de Salvador Vinyals i Sabaté.
4.a.3 F.D. Bartés / carrer Major
Font F.D. Bartés
Carrer Major Nº 24
Casa Bartomeu Misas i Rosés de 1901 Obra de Salvador Vinyals i Sabaté.
4.a.4 F.D. Bartés / carrer Major
Font F.D. Bartés
Carrer Major Nº 36
La casa de Joan Tarrida i Ferratges, del 1892 obra de Salvador Vinyals.
4.a.5 F.D. Bartés / carrer Major
Font F.D. Bartés
Carrer Major Nº 49
Casa de Josep Planas i Robert del 1920, obra de Josep Maria Martino i Arrroyo.
4.a.6 F.D. Bartés / carrer Major
Font F.D. Bartés
Cap de la vila
Cap de la Vila del XVI al XVII
Fins el segle XVI el Cap de la Vila era la fi del poble, però a partir del XVI i XVII el poble va anar creixent formant-se els carrers Jesús, Parellades, Angel Vidal i Sant Francesc.
4.b.1 A.T.V. / Cap de la Vila
Font postalsantigues.cat
L'any 1888-89
L’ajuntament encarrega a Gaietà Boïgues la remodelació del cap de la Vila, però la falta de pressupost inpedí la remodelació.
4.b.2 Cap de la vila
Font criticartt.blogspot.com.es
1913 inici de la construcció
L’americano Bartomeu Carbonell i Mosons comprà tres cases entre el carrer Major i Àngel Vidal, per edificar la Torre del Rellotge d’estil Modernista realitzada per Ignasi Mas i Morell.
4.b.3 Cap de la vila fons chalet Sr. Sanchiz
Font penedesfera.cat
1915. Finalitza l'obra de l'anomenada casa del rellotge
Destacant la Cobertura realitzada amb Trencadís al més pur estil Gaudí, amb un tancament piramidal en forma d’estrella l’edifici és obra de l’arquitecte Ignasi Mas i Morell, que també remodelà la plaça Monumental de Barcelona.
4.b.4 La casa del rellotge i les dues fonts Cap de la Vila
Font criticartt.blogspot.com.es
Cap de la vila
En aquesta Plaça del Cap de la Vila és per on passen tots els actes i celebracions més importants de la vila, balls populars de la festa Major, Ralli de cotxes d’època, les processons de Setmana Santa, les catifes de flors del Corpus, les diades Castelleres, etc.
4.b.5 Processó del 1929 al pas per al Cap de la Vila
Font lovesitges.blogspot.com.es
Zona de l'Eixample i del creixement del Sitges dels Indians
Amb la visita del Cap de la vila iniciem el recorregut de l’autèntic Barri dels Americanos, que foren els responsables del creixement de Sitges en aquesta part de la Vila.
4.b.6 L.Roisin / Cap dela Vila
Font visitsitges.com
Carrer Jesús
A finals del 1700
El carrer Jesús era ple d’horts i marges i per aquesta raó era també conegut com el carrer de les Tàpies amb tan sols una trentena de cases.
4.c.1 Vista de Sitges panoràmica des del final del Carrer Jesús
Font sitgesplatjador.blogspot.com.es
Finals del XIX i principis del XX
Amb la construcció de les cases dels Americanos comencen a urbanitzar-se els carrers paral•lels al carrer Jesús, com els carrers Sant Bartomeu, Illa de Cuba, Francesc Gumà i Santiago Rusiñol.
4.c.2 L.Roisin / carrer Jesús
Font elsitgesdabans.blogspot.com.es
Finals del 1920
Carrrer Jesús cantonada Iila de Cuba, la casa del Sr.Francesc Bartés i Marzal obra de l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo.
4.c.3 F.D.Bartés / Carrer Jesús
Font F.D.Bartés
Carrer Jesús Nº 16
Una altra de les cases destacables d’aquest carrer es l’actual Hotel Sitges Parc i antiga residència del Sr. Severiano Virella i Cassanyes, d’estil eclíptic, de l’arquitecte Gaietà Buïgues, de 1895.
4.c.4 F.D.Bartés / Carrer Jesús
Font F.D.Bartés
Carrer Francesc Gumà
Carrer Francesc Gumà Nº 2
La casa de Jaume Hill i Forment, de 1892, del mestre d’obres Jaume Junyer i Juncosa.
4.d.1 F.D.Bartés / carrer Francesc Gumà
Font F.D.Bartés
Carrer Francesc Gumà Nº 6 al 14
2. El Casino Prado Suburense, obra de Josep Maria Martino Arroyo, d’estil Noucentiste, de 1925, és una de les entitats del poble on l'Albert Bartés Bota expressa la seva creativitat artística, tan teatral, actuant en representacions, com Picóorica, policromant la boca de l'escenari.
4.d.2 F.D.Bartés / carrer Francesc Gumà
Font F.D.Bartés
Carrer Francesc Gumà Nº 23
Un altre edifici modernista, la casa de Pere Carreres i Robert, de 1906, obra de l’arquitecte Josep Pujol i Brull tocant a la Plaça de l'estació.
4.d.3 F.D.Bartés / carrer Francesc Gumà
Font F.D.Bartés
Plaça d'Eduard Maristany
Francesc Gumà visionari
Francesc Gumà, un Prohom de Vilanova, que també havia fet fortuna a Cuba, veu la necessitat de construir una línia fèrrea entre Barcelona i Vilanova.
4.e.1 Retrat del Sr. Francesc Gumà
Font patrimonivng.cat
L'any 1876
Francesc Gumà aconsegueix els permisos reials de les corts d’Alfons XII per realitzar el projecte ferroviari entre Barcelona i Valls, passant per Vilanova i Sitges.
4.e.2 Túnel a Valls / fondo Renfe 5ª
Font zonaspanishrailway.com
Un projecte privat 100%
Sense cap mena d’ajut ni subvenció, la societat es financia amb obligacions de 500 pessetes amb un pressupost total de 15 milions.
4.e.3 Estació de Barcelona de la línia Valls - Vilanova - Barcelona
Font zonaspanishrailway.com
L'any 1877
Francesc Gumà viatja fins a Cuba en busca dels darrers fons per el finançament del projecte.
4.e.4 A.T.V. / estació de Sitges
Font elsitgesdabans.blogspot.com.es
10 de juliol de 1878
Començant les obres, inaugurant-se el 29 de desembre de 1881, després de construir els 15 túnels del massís del Garraf en els que treballaren més de 1500 obrers.
4.e.5 Tren inaugural Valls-Vilanova-Barcelona
Font Història del Ferrocaril a Catalunya / ca.wikipedia.org
Carrer Illa de Cuba
Carrer illa de Cuba, obert l’any 1880
És l’autèntica primera zona residencial de Sitges, que acolliria les famílies amb més alt poder econòmic de l’època, amb àmplies cases ajardinades, com podrem veure.
4.f.1 A.T.V. / calle Isla de Cuba
Font elsitgesdabans.blogspot.com.es
Carrer Illa de Cuba Nº 37
La Casa Bonaventura Blay, 1900, de l’arquitecte Gaietà Boïgues i Monrava, un edifici unifamiliar d’estil Neogòtic amb jardí, on destaca una torre mirador octogonal, actualment Hotel i restaurant El Xalet.
4.f.2 Andrés Fabert / Illa de Cuba
Font elsitgesdabans.blogspot.com.es
Carrer Illa de Cuba Nº 13
3. La Casa Antoni Robert i Camps, 1908, de Salvador Vinyals i Sabaté, actualment Hotel Renaixença.
4.f.3 F.D.Bartés / carrer Illa de Cuba / Casa Antoni Robert
Font F.D.Bartés
Carrer Sant Isidre
Enfront, a l’altra costat, illa de Cuba cantonada amb Sant Isidre, tenim l’hotel Romàntic i Sitges 1881, que està constituït per tres cases: Pere Catasús i Josep Planes, de 1897 i la casa de Sebastià Sant Bori, de l’arquitecte Jaume Sunyer i Juncosa.
4.f.5 F.D.Bartés / Carrer SAnt Isidre / Hotel
Font F.D.Bartés
Carrer Sant Gaudenci
Carrer St Gaudenci / Illa de Cuba
La Casa Manuel Planas, del 1908, de l’arquitecte Gaietà Miret i Raventós, edifici modernista on destaca la tribuna de la cantonada, de dos pisos amb finestres amb tres cossos al primer pis i finestres ovals al segon.
4.g.1 Casa Manel Planes
Font F-D-Bartés
Carrer Sant Francesc
Carrer Sant Francesc
Actualment el carrer St.Francesc es un dels més comercials de Sitges, en el seu dia va ser el anomenat cami del Pou, fins que ha 1788 sòbri com a carrer St. Francesc. I el 1792 els carrers adjacents St. Gaudenci, Sant Josep i St Bonaventura tots els terrenys propietat de Josep Bonaventura Falç.
4.h.1 Carrer Sant Francesc
Font
Carrer Parellades
Llinatge Falç des de 1326 a Sitges
La famila falç va ser una famila arelada a Sitges i al conreu de la terra des de la época medieval i just alcostat del cap de la vila al inici del carrer parellades, tenim el anomenat hort de can falç, la part del darrera de la casa, que tenia l’entrada per primera línea del passeig, la famila Falç tradicionalment eren pagesos, entroncaría amb els Llopis de origens mariners.
4.i.1 part del davant de la finca vista del passeig
Font F-D-Bartés
Any 1716 Carrer Parellades
Habitaven en aquest carrer, prop de setanta famílies de pagesos i pescadors, amb el creixement de la població varen anar urbanitzant-se carrers colaterals com el de Sant Pau, Sant Pere, i Bonaire.
4.i.2 Carrer Parellades 1875
Font sitgesplatjador.blogspot.com.es / blog Sebas Gimenez
L’any 1837
Amb la presència de les guerrilles Carlines s’emmuralla el nucli Urbà amb una segona muralla i un dels portals construïts, era al final de carrer Parellades, que es va tapiar per dues vegades, enderrocant-se el 1886.
4.i.3 Carrer Parellades final
Font elsitgesdabans.blogspot.com.es
A finals del 1890
Carrer Parellades es va convertir en un autèntic eix comercial, on es podien trobar establiments com la Fonda La Suburense, més coneguda com la del Carcolse, on es podia degustar el famós “Arroz a la Sitgetana”, altres establiments com el Café Llançà després anomenat Xarmada, també hi havia el Café del Coro i el Café Orient.
4.i.4 L Roisin / Cap de la Vila
Font es.pinterest.com
Carrer Parellades Nº 66
Patronat d’acció Catòlica, del 1990, obra de Gaietà Buïgues.
4.i.5 carrer Parellades / Patronat Acció católica
Font l’Abans / ed.edafos
Carrer Sant Josep
Can Llopis
El Museu Romàntic, és una casa del segle XIX, perfectament conservada que evoca la vida quotidiana d'una família catalana benestant, que va viure l'esplendor del Romanticisme.
4.j.1 Museu Romàntic
Font museusdesitges.cat
La Malvasia
La Malvasia Llopis, l’exportaven a diversos països d'Amèrica. L'últim membre de la dinastia va cedir la casa el 1935 a la Generalitat.
4.j.1 Museu Romàntic
Font museusdesitges.cat
Museu Romàntic
Es tracta d'un edifici neoclàssic, que conserva el seu pati central. El 1949 es va inaugurar el museu Romàntic i el 1952 s’habilità provisionalment com a biblioteca municipal.
4.j.1 Museu Romàntic
Font museusdesitges.cat
Opinions
Donan'ns opinió
Encara et queda molt per descobrir de Sitges i les seves rodalies. La teva opinió conta ,
ajuda'ns a millorar donant-nos la teva opinió.